Hikokomori

http://www.aplicaciones.info/actua/actua60o.htm

Hikikomori en japonès = inhibiciño, reclusió, aïllament

Aquest és el nom que s’ ha posat al trastorn que pateixen uns 1.200 nois japonesos (1 de cada 10 adolescents)

Aquests adolescents decideixen tancar-se a la seva habitació o en una part de casa seva, després d’haver tingut alguhn desengany amorós o de suspendre algun examen, i es pot acabar convertint en anys de reclusió voluntària

A l’habitació solen tenir TV. Playstation i la familia resignada els passen el menjar i tot el necessari per no haver de sortir.
Solen passar la nit jugant a videojocs i durant el dia dormen
Acostumen a anar corrents al lavabo per tornar corrents, i en alguns casos no es dutxen durant mesos.
Parlem d’una societat on la que tenir un fill amb aquest trastorn és una vergonya, on si un menor deixa d’anar a l’escola ningú en fa cas, on aquest trastorn (descaradament afectiu i psicològic)
s’ atribueix tota la culpa a la família i no s’intervé de forma oficial per a que l’adolescent porti una vida digna.

És un fenòmen que es produex quasi exclusivament al Japó,
Pels adolescents sembla que els dóna seguretat, com amagar-se sota una manta, o posar el cap sota terra com els estruçoc, buscar on lloc on ningú els pugui atacra, ningú els pugui suspendre ni deixae-los, res pugui sortir malament si no arrisquen res i en una situació de gran tensio social i emocional, el més senzill és tancar-se i deixar passar els anys.

Dentro del trastorno hay diferentes perfiles: algunos salen por la noche pero rehuyen la compañía y la conversación, otros al sentir presión por sus padres para hablar o salir del cuarto se ponen violentos o amenazan con el suicidio, otros hablan un poco con la familia. El 41 % de los afectados están entre 1 y 5 años en sus habitaciones. Existen casos de comorbilidad con otros trastornos como depresión, ansiedad, agorafobia pero también hay casos en que no se da. En Japón se están publicando muchos libros sobre el tema respondiendo a lo que supongo debe ser una alarma social pero subterránea (la familia suele esconder el hecho de tener un hijo en esta situación). Como es de suponer existen clínicas especializadas pero en ellas sólo ingresan los chavales que se prestan voluntariamente y el porcentaje es muy pequeño.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s