els anys que passen i no passen

Per aquestes dates ens atipem de fer resums de l’any anterior i pronòstics o propòsits per a l’any que comença. Com si fos important que haguessin passat moltes coses. Com si ho fos que estiguessin a punt de passar-ne moltes més. Ja ho sé que no seria sensat afirmar que no ha passat res durant l’any transcorregut. S’han comès moltes injustícies, s’han fet molts negocis, hi ha hagut massa aturats, alguns han tret la loteria, el Barça ha guanyat sis copes, la filla d’un amic ha tingut bessonada, hem canviat de cotxe, els uns s’han jubilat, uns altres fins i tot s’han mort. ¡Si n’han passat de coses!

I, segons com, ¿ha passat res? Vull dir, ¿no han passat coses com cada any? Injustícies, negocis, atur, futbol, bessons i cotxes, jubilacions i morts. I aquest any en passaran si fa no fa. Però serem un any més vells. O potser no.¿Estic en fase depressiva, pessimista? Ai no, no especialment. L’optimisme i el pessimisme també fan rotatori en les nostres vides, es van rellevant, es van repetint, sense gaire novetat, sense gaire interès.

I això és justament el que volia destacar amb aquestes ratlles: que el que passa, el que ens passa, és extraordinàriament important i alhora no ho és gens. Perquè el que és realment important a la vida no és el que ens passa, sinó nos-altres mateixos que ho passem. I nosaltres som el que érem i el que serem, sense cotxe, amb futbol o amb menys copes, o amb cotxe i bessonada, jubilats o a l’atur. El que ens passa és sempre accidental, potser dolorós, potser molt dolorós, però accidental.

Nosaltres som l’única substància existent, mentre existim. I és aquesta substància la que hem de valorar, mimar, treballar, aprofundir i celebrar. Els resums de l’any són resums de calendari. Nosaltres no hem de resumir res. Nosaltres ens hem d’eixamplar i encongir, segons convingui, tant com puguem. Cada any igual que l’anterior, igual que aquells que queden. Poden passar moltes coses. Només cal que els anys, a nosaltres, no ens passin en va. No només perquè es tracta de la nostra vida, sinó sobretot perquè la vida som nosaltres.

JOSEP-MARIA Terricabras

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=675766&idseccio_PK=1006

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s