Darrera

La poesia demana humilitat

La poesia demana humilitat per acceptar això: sóc tan ase que en una primera lectura, no he entès res. I demana una altra cosa: insistència, constància en el picar i picar, en el llegir i llegir, en el dir i dir, en l’anar furgant incansablement fins que el poema ens dóni allò que demana: l’esforç per entendre’l, el pensament que ens permet sortir de la ment controladora i actuar i pensar des de la llibertat.

Jaume Bosquet.La poesia de Gabriel Ferrater a l’aula.

Feu clic per accedir a arx7veusbaixes0_bosquet.pdf

Unicornio poesia

La poesía es esa ventana
mal cerrada
por la que dejamos siempre
que se escape volando
el unicornio
(Carlos Salem)
Imatge

Santa llegint

Realitat

Siempre he creído que la realidad era algo en lo que te convertías al llegar a adulto.

«Conspiración

Sexto Piso
«Conspiración» tan simple però alhora tan colpidora:
La bahía claramente azul.
La victoria totalmente segura.
Las piedras piedra.
Tú ausente.

Enyorar un Nadal

Em quedo avui aquí, en el que enyoraré demà, i somric a la càmera i aprenc una nadala nova per repetir-la com un mantra fins l’any que ve (fins al Nadal que enyorarà aquest Nadal que enyora un altre Nadal que enyora…).

I d’aquí a un temps (potser un any, potser una dècada) tindré nostàlgia d’aquest Nadal que té nostàlgia d’un altre Nadal que té nostàlgia d’un altre Nadal. On deu començar la nostàlgia primera? Potser en una habitació a les fosques, sense la mare, o en una escola inhòspita, lluny dels germans.

L’enyor d’avui és ensumar una bossa d’aigua calenta i transportar-se a una casa freda, sota els pes de les mantes que no abrigaven, i respirar i que l’alè sigui un fum blanc de gebre i glaç, i que cremin penellons a les orelles. La bossa d’aigua calenta de l’àvia, les rondalles del pare i el timbre de la porta, Llegó el viejito pascuero!, i corredisses d’infants i una capsa enorme de clicks de playmobil tota per a mi.

Enyorar un Nadal que enyora un altre Nadal que n’enyora un altre i així fins a l’enyor primer, esclau de la memòria. D’aquí a un temps tindré nostàlgia d’avui, d’aquest 25 de desembre de fred i abraçades, el pollastre al forn, els riures amb els germans fins a les llàgrimes, els ulls de la mare, el teu missatge (l’enyor de tu, enyor dins de l’enyor, com unes nines russes). Em quedo avui aquí, en el que enyoraré demà, i somric a la càmera i aprenc una nadala nova per repetir-la com un mantra fins l’any que ve (fins al Nadal que enyorarà aquest Nadal que enyora un altre Nadal que enyora…).

FONT * Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

https://lavidatevidapropia.blogspot.com/2012/12/enyorar-un-nadal.html

 

Calladament, Miquel Martí i Pol

CALLADAMENT

Des d’aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m’han perdut amb tu que em resta a penes
l’espai de mi mateix per recordar-te.

Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m’engoleixi com t’ha engolit per sempre.

Miquel Martí i Pol

Imatge

Viva la resolucion

Cine mut /humor

HISTORIA DEL CINE MUT (fet per nens)

 

Exemples de cine mut humor

BUSTER KEATON

 

LAUREL AND HARDY

 

CHARLIE CHAPLIN

 

 

Més història del cinema

 

Imatge

Candidatura eleccions

Charles Bukowski

Recordant Bukowski
“Figura emblemàtica i irreverent de la literatura del segle XX, borratxo abnegat, treballador atzarós a temps parcial, narrador obscè i incisiu, cronista underground, polemista… La vida i l’obra de Bukowski es fusionen en un batibull delirant de sordidesa, realisme descarnat i ironia, amb moltes llaunes de cervesa, pensions truculentes, detritus i canonades, ereccions, ejaculacions i exhibicions. Una joia. ”
FONT: https://www.nuvol.com/llibres/recordant-bukowski-38768

Oh Sí

Hay cosas peores que
estar solo
pero a menudo toma décadas
darse cuenta de ello
y más a menudo
cuando esto ocurre
es demasiado tarde
y no hay nada peor
que
un demasiado tarde

 

Confesión

No es mi muerte lo que
me preocupa, es mi esposa
sola con esta
pila de nada.

 

El corazón que ríe

tu vida es tu vida
no dejes que sea golpeada contra la húmeda sumisión
mantente alerta
hay salidas

hay una luz en algún lugar
puede que no sea mucha luz pero
vence a la oscuridad

mantente alerta
los dioses te ofrecerán oportunidades
conócelas
tómalas

no puedes vencer a la muerte pero
puedes vencer a la muerte en la vida, a veces
y mientras más a menudo aprendas a hacerlo
más luz habrá

tu vida es tu vida
conócela mientras la tengas

tú eres maravilloso
los dioses esperan para deleitarse
en tí.

 

Lanzar los dados

Si vas a intentarlo, ve hasta el final.
De otra forma ni siquiera comiences.

…..

i vas a intentarlo, ve hasta el final.
No hay otro sentimiento como ese.
Estarás a solas con los dioses
y las noches se encenderán con fuego.

Hazlo, hazlo, hazlo.
Hazlo.
Hasta el final,
hasta el final.

Llevarás la vida directo a la perfecta carcajada.
Es la única buena lucha que hay.

 

Acto creativo

Por el huevo roto en el suelo
Por el 5 de julio
Por el pez en la pecera
Por el viejo de la habitación nº 9
Por el gato sobre el muro

Por ti mismo

No por la fama
Ni por el dinero

Tienes que seguir luchando

Cuanto te haces viejo
Disminuye el atractivo

Es más fácil cuando se es joven

Cualquiera puede alcanzar
Las alturas alguna que otra vez

La clave consiste en
Resistir

Cualquier cosa que sirva
Para que

Esta vida siga bailando
Frente a
Doña Muerte.

 

Nada de líderes

(buscar)

CONSEJO AMISTOSO A UN MONTÓN DE JÓVENES de CHARES BUKOWSKI

Id al Tibet
monta en camello.
lee la Biblia
tiñe tus zapatos de azul.
déjate la barba.
da la vuelta al mundo en una canoa de papel
suscribete al Saturday Evening Post
Mastica sólo por el lado izquierdo de la boca
cásate con una mujer que tenga una sola pierna y aféitate con navaja
y graba tu nombre en el brazo de ella

lávate los dientes con gasolina
duerme todo el día y trepa a los árboles por la noche.
se un monje y bebe perdigones y cerveza.
mantén la cabeza bajo el agua y toca el violín
baila la danza del vientre delante de velas rosas
mata a tu perro
preséntate al Alcalde
vive en un barril
pártete la cabeza con un hacha
planta tulipanes bajo la lluvia.

Pero no escribas poesía.

“NADIE SINO TÚ” de Charles Bukowski

Nadie puede salvarte sino
tú mismo.
te verás una y otra vez
en situaciones
casi imposibles.
intentarán una y otra vez
por medio de subterfugios, engaños o
por la fuerza
que renuncies, te des por vencido y/o mueras lentamente
por dentro.

nadie puede salvarte sino
tú mismo
y será muy fácil desfallecer,
pero muy fácil,
pero no desfallezcas, no, no.
limítate a mirarlos.
escucharlos.
¿quieres ser así?
¿un ser sin cara, sin mente,
sin corazón?
¿quieres experimentar
la muerte antes de la muerte?

nadie puede salvarte sino
tú mismo
y mereces salvarte.
no es una guerra fácil de ganar
pero si algo merece la pena ganar,
es esto.

piénsalo.
piensa en salvarte a ti mismo.
tu parte espiritual.
la parte de tus entrañas.
tu parte mágica y ebria.
sálvala.
no te unas a los muertos de espíritu.

mantente
con buen talante y garbo
y al cabo,
si fuera necesario,
apuesta tu vida en plena refriega,
al carajo las probabilidades, al carajo
el precio.

nadie puede salvarte sino
tú mismo.
¡Hazlo! ¡sálvate!
entonces sabrás exactamente de
qué hablo.

Charles Bukowski.

SE BUENO de CHARLES BUKOWSKI

Siempre se nos pide
entender el punto de vista de otra persona
sin importar
cuán anticuado
tonto
o
detestable sea.

se nos pide
ver
su más completo error
su vida desperdiciada
con
benevolencia,
especialmente
si son
ancianos.

pero la edad es la suma
de nuestro quehacer.

ellos han envejecido
equivocadamente
porque han vivido
fuera de foco,
se han rehusado a
ver.

¿que no es su culpa?

¿de quién entonces?
¿mía?

se me pide ocultar
mi punto de vista
de ellos
por miedo a su
miedo.

la edad no es un crimen

pero la vergüenza
de una vida
desperdiciada
deliberadamente
entre tantas
vidas
desperdiciadas
deliberadamente

lo es.

Charles Bukowski.

ZAPATOS de CHARLES BUKOWSKI

Cuando eres joven
un par
de zapatos
femeninos
de tacón alto
inmóviles
solitarios
en el ropero
pueden encender
tus huesos;
cuando estás viejo
son sólo
un par de zapatos
sin
nadie
en ellos
y
también.

2. “Pájaro Azul”

Hay un pájaro azul en mi corazón que
quiere salir
pero soy duro con él,
le digo quédate ahí dentro,
no voy a permitir que nadie
te vea.

Hay un pájaro azul en mi corazón que
quiere salir
pero yo le echo whisky encima y me trago
el humo de los cigarrillos,
y las putas y los camareros
y los dependientes de ultramarinos
nunca se dan cuenta
de que esté ahí dentro.

Hay un pájaro azul en mi corazón que
quiere salir
pero soy duro con él,
le digo quédate ahí abajo,
¿es que quieres hacerme un lío?
¿es que quieres mis obras?
¿es que quieres que se hundan las ventas
de mis libros en Europa?

Hay un pájaro azul en mi corazón
que quiere salir
pero soy demasiado listo,
sólo le dejo salir a veces por la noche
cuando todo el mundo duerme.
Le digo ya sé que estás ahí,
no te pongas triste.

Luego lo vuelvo a meter,
y él canta un poquito
ahí dentro, no le he dejado
morir del todo
y dormimos juntos
así
con nuestro
pacto secreto
y es tan tierno como
para hacer llorar
a un hombre,
pero yo no lloro,
¿lloras tú?

 

Imatge

remar

Imatge

Iceberg

historia del feminisme

olympe de gouges Declaracion de los derechas de la mujer i la ciudadana. Mary wollstonecrapt Vindicacion de los derechos de la mujer (no natural, cultural, por tant educacion igualdad). Sufragismo, moviment accio social . Lucrrecia Mott, Elisabeth Cadestaton.

Sojourneth truth, doble discriminacion por mujer y por negra. Flora tristan, mujer obrera, precursosa feminismossocialista. Tiene que cambair sistema capitalista.

Movimiento feminista dos ramas:igualdad o cambio de sistema establecido

Simone de Beauviar, el segundo sexo

 

Retocs literals de Phtoshop

Un fanàtic de phostoshop a qui la gent demana retocs. Ell fa retocs literals 🙂

Imatge

FILED under

If birds has arms

Desacord en confinament

A totes les persones que estan cuidant de la nostra salut, a les que treballen de manera invisible per sostenir la vida, a les que estan patint de primera mà la crueltat d’aquest moment, a les que ja han marxat i a les seves famílies.

A les persones migrades, a les persones preses. A les que han fet fora de la feina, a les que se’ls vulnera el dret a tenir una llar o una vida sense violència masclista. A les que pateixen especialment les injustícies del sistema. Perquè ara, les pateixen més que mai.

A totes aquelles que mantenen xarxes de suport per a les seves veïnes. A les que ens aporten una rialla o una melodia. A la solidaritat intergeneracional.

A totes les que estan lluitant. A les que sortiran als carrers per defensar els drets de tothom, posant la vida i les cures al centre de tot.

A les que després de tot això tornarem a reinventar el que volem ser. Serem cinc-centes, serem mil!

Vídeo desacord

las manos

Abuela, ¿cómo se afronta el dolor?”
“Con las manos, cariño. Si lo haces con la mente en lugar de aliviar el dolor, este se endurece aún más”.
“¿Con las manos abuela?”
“Sí. Nuestras manos son las antenas de nuestra alma. Si las mueves tejiendo, cocinando, pintando, jugando o hundiéndolas en la tierra, envías señales de cuidado a la parte más profunda de ti. Y tu alma se ilumina porque le estás prestando atención. Entonces las señales del dolor ya no serán necesarias”.
“¿Las manos son realmente tan importantes?”
“Sí, hija mía. Piensa en los bebés: comienzan a conocer el mundo gracias al toque de sus pequeñas manos. Si miras las manos de los viejos, te cuentan más sobre su vida que cualquier otra parte del cuerpo. Todo lo que se hace a mano se dice que está hecho con el corazón. Porque es realmente así: las manos y el corazón están conectados. Los masajistas lo saben bien: cuando tocan el cuerpo de otra persona con sus manos crean una conexión profunda. Es precisamente a partir de esta conexión que llega la curación. Piense en los amantes: cuando se tocan las manos, hacen el amor de una manera más sublime”.
“Mis manos abuela … ¡cuánto tiempo no las he usado así!”
“Muévelas, mi amor, comienza a crear con ellas y todo dentro de ti se moverá. El dolor no pasará. Y en cambio lo que hagas con ellas se convertirá en la obra maestra más hermosa. Y ya no dolerá más. Porque habrás sido capaz de transformar su esencia”.

De Elena Bernabè (autora).
Compartido y traducido por Takiruna.

foto de Arnaldo Quispe.

Bohemian Rapsody <3

Coronavirus

Per no oblidar mai …
És 14 abril 2020.
– Cal portar un certificat per sortir de casa
– El preu del dièsel està a 0,98 € aprox.
– Les escoles porten tancades des de fa un mes
– Els nens van ser els primers confinats
– Hi ha línies dins de les botigues per distanciar la gent
– Les botigues i empreses no essencials estan tancades
– Aquest any la primavera no va arribar a El Corte Inglés
– Els parcs i llocs de passeig no són accessibles per al públic
– Totes les competicions esportives es van cancel·lar
– Els concerts, festivals, esdeveniments d’entreteniment es van cancel·lar
– Els casaments, celebracions familiars, reunions de vacances es van cancel·lar
– Les esglésies estan tancades
– S’han cancel·lat les Falles, la Setmana Santa, la Fira d’Abril, el Rocío en principi diuen que es celebren a l’octubre
– No es pot sortir amb ningú fora de casa, ni es pot anar amb cotxe en família
– Si no tens un treball de primera necessitat, segurament estaràs en un ERTO o a l’atur.
– No es pot sortir de casa excepte per treure els gossos o per anar a comprar a l’estanc farmàcies o supermercats
– Les Olimpíades de Tòquio 2020 se celebraran al juny de 2021
– Hem de allunyar-nos els uns dels altres a més d’un metre
– Escassetat de màscares i guants en els hospitals
– No hi ha prou respiradors artificials en comparació amb els números de persones que ho necessiten
– Portem gairebé un mes sortint a les finestres i balcons a les 20 per aplaudir a tots els que sense voler s’han convertit en els herois mundials
– No es troba tot el que es ve a buscar en els prestatges dels supermercats. La gent que va arrasar amb el paper higiènic i la crema fa un mes, ara arrasen amb la cervesa, farina i llevat
– Els governs van tancar les fronteres a tots els viatges no essencials
– S’imposen multes per a aquells que vulguin trencar aquestes regles, hi ha massa idiota que vol caminar solt per aquí
– Les carreteres estan gairebé buides
– La gent té por de sortir de casa

Aquí està la pandèmia de Covid 19, declarada l’11 de març de 2020.

Aquest text no és meu, però l’he copiat, perquè ho vull recordar també

I, et preguntes perquè publico això?

D’aquí a un any, i cada any apareixerà en la meva secció de records de Facebook. Em recordarà que hem de gaudir de totes i cadascuna d’aquelles petites coses que tenim i no valorem fins que les perdem.
Sigues agraït/da
.❤️