psicologia

Imatge

Dinàmica de l’arbre Pip Wilson


Imatge

La vida és plena de rotondes amb decisions


Il·lustracions de Rota : No sé què fer amb la meva vida

https://www.catorze.cat/noticia/12652/no/se/fer/amb/meva/vida?fbclid=IwAR0tG8H6SeLQ97gxcNmYWa5j2CUt3fn6lrD2c_djIUw9DoTgtsnTDxlVxRk


Performance Ter

Interessant concepte i la creativitat amb què l’explica
https://www.youtube.com/watch?v=G9rIdj1lyJ4


http://culturainquieta.com/es/arte/diseno/item/10421-desordenes-mentales-representados-con-diferentes-tipografias.html

   


Imatge

Alicia divan

alice


Imatge

Lo mejor eres TÚ

Captura de pantalla 2016-02-22 a les 11.17.08


hoy me permito

pares i fills amb discapacitat

Hoy me permito…

 

Hoy me permito…

 Hoy me permito tirar la toalla

Hoy me permito llorar sin descanso

Hoy me permito pensar que nada saldrá bien

Hoy me permito sentirme culpable

Hoy me permito sentir rabia y enfado

Hoy me permito pensar en

porque…

Mañana me levantaré y seguiré luchando

Mañana sonreiré nada más verte

Mañana todo saldrá bien

Mañana no habrán culpables

Mañana buscaré la alegría y la tranquilidad

Mañana pensaré en TI


Vídeo

Experiment social càmara oculta?

http://www.trueactivist.com/gab_gallery/norwegians-reactions-to-a-lonely-boy-out-in-the-cold-without-a-jacket/


Imatge

be yourself

beyourself


Ramón Bayes


Bienvenidos a Holanda.un text preciós

 

Avui he vist això i m ha semblat un escrit preciós

Bienvenidos a Holanda. Tener un hijo con discapacidad.

(Por Emily Pearl Kingsley)

A menudo me piden que describa la experiencia de criar a un niño con una discapacidad, que intente ayudar a la gente que no han compartido esa experiencia única a imaginar cómo se sentirían. Es así…
Cuando vas a tener un bebé es como planear unas vacaciones fabulosas en Italia. Compras un montón de guías y haces tus maravillosos planes. El Coliseo. El David de Miguel Ángel. Las góndolas de Venecia. Puede que aprendas algunas frases útiles en italiano. Es todo muy emocionante.
Después de meses de ansiosa anticipación, finalmente llega el día. Preparas tus maletas y allá vas. Varias horas más tarde el avión aterriza. La azafata viene y dice: “Bienvenido a Holanda”.
– ¿Holanda? – dices -. ¿Cómo que Holanda? Yo me embarqué para Italia. Se supone que estoy en Italia. Toda mi vida he soñado con ir a Italia. Pero ha habido un cambio en la ruta de vuelo. Han aterrizado en Holanda y aquí se debe quedar.
Lo importante es que no te han llevado a ningún lugar horrible, asqueroso y sucio, lleno de pestilencia, hambruna y enfermedad. Simplemente es un sitio diferente.
Así que tienes que salir y comprarte nuevas guías. Y tienes que aprender una lengua completamente nueva. Y conocerás a un grupo entero de gente que nunca habrías conocido.
Simplemente es un sitio diferente. Camina a un ritmo más lento que Italia, es aparentemente menos impresionante que Italia. Pero cuando, después de haber estado un rato allí, contienes el aliento y miras alrededor, empiezas a notar que en Holanda hay molinos de viento. Holanda tiene tulipanes. Holanda tiene incluso Rembrandts.
Pero todo el mundo que conoces está muy ocupado yendo y viniendo de Italia y todos presumen muy alto de qué maravillosamente se lo han pasado en italia. Y, durante el resto de tu vida, dirás “Sí, ahí era donde se suponía que yo iba. Eso es lo que había planeado.”
Y ese dolor nunca, nunca, nunca, se irá, porque la pérdida de ese sueño es una pérdida muy importante.
Pero si te pasas la vida quejándote del hecho de que nunca llegaste a Italia, puede que nunca tengas libertad para disfrutar de las cosas, muy especiales y  maravillosas, que hay en Holanda.


Resiliencia

resiliencia.jpg

aquesta és una nova paraula que no sabia, i que m’agrada molt, prové de  resistència+supervivència.

Fa referència a a la capacitat d’una persona per superar unes situacions o condicions de vida difícils,  i seguir vivint superant aquesta situació traient recursos i sobreposant-se, inclús sortint-ne enfortits

S’està estudiant de què depen que una persona sigui més resilient que una altra, i quin paper hi juga la genètica i l’ambient en tot això, però és evident que mentre uns s’enfonsen altres surten del pou. Vindria a ser un ajust saludable a l’adversitat.


Sinergologia o el llenguatge del cos

piernas

M’ estic llegint un llibre sobre la sinergologia (sobre la comunicació no verbal i el llenguatge del cos).No és que cregui molt en totes les afirmacions que fa l’autor en el lllibre, més aviat algunes em semblen poc fonamentades i pura verborrea, però no es pot negar que molts dels signes corporals que es mostren en el llibre resulten molt familiars. Si més no, és divertit. Però qui té temps ( i vol) d’analitzar-ho en una conversa en temps real?

“Els éssers humans estan programats universalment per compartir les seves emocions. La seva cara i el seu cos són els mitjans a través dels quals es transmeten inconscientment les principals informacions sobre la naturalesa dels seus sentiments. La sinergologia té com a objecte la lectura d’aquest llenguatge. Fundada fa menys de 10 anys a partir dels descobriments més recents en l’àmbit de la comunicació i de les neurociències, és en l’actualitat l’única clau de lectura del llenguatge no verbal inconscient susceptible de descodificar, de manera alhora metòdica i exhaustiva, les emocions en el decurs de totes les nostres converses.”
El llenguatge del cos, Philippe Turchet


Hikokomori

http://www.aplicaciones.info/actua/actua60o.htm

Hikikomori en japonès = inhibiciño, reclusió, aïllament

Aquest és el nom que s’ ha posat al trastorn que pateixen uns 1.200 nois japonesos (1 de cada 10 adolescents)

Aquests adolescents decideixen tancar-se a la seva habitació o en una part de casa seva, després d’haver tingut alguhn desengany amorós o de suspendre algun examen, i es pot acabar convertint en anys de reclusió voluntària

A l’habitació solen tenir TV. Playstation i la familia resignada els passen el menjar i tot el necessari per no haver de sortir.
Solen passar la nit jugant a videojocs i durant el dia dormen
Acostumen a anar corrents al lavabo per tornar corrents, i en alguns casos no es dutxen durant mesos.
Parlem d’una societat on la que tenir un fill amb aquest trastorn és una vergonya, on si un menor deixa d’anar a l’escola ningú en fa cas, on aquest trastorn (descaradament afectiu i psicològic)
s’ atribueix tota la culpa a la família i no s’intervé de forma oficial per a que l’adolescent porti una vida digna.

És un fenòmen que es produex quasi exclusivament al Japó,
Pels adolescents sembla que els dóna seguretat, com amagar-se sota una manta, o posar el cap sota terra com els estruçoc, buscar on lloc on ningú els pugui atacra, ningú els pugui suspendre ni deixae-los, res pugui sortir malament si no arrisquen res i en una situació de gran tensio social i emocional, el més senzill és tancar-se i deixar passar els anys.

Dentro del trastorno hay diferentes perfiles: algunos salen por la noche pero rehuyen la compañía y la conversación, otros al sentir presión por sus padres para hablar o salir del cuarto se ponen violentos o amenazan con el suicidio, otros hablan un poco con la familia. El 41 % de los afectados están entre 1 y 5 años en sus habitaciones. Existen casos de comorbilidad con otros trastornos como depresión, ansiedad, agorafobia pero también hay casos en que no se da. En Japón se están publicando muchos libros sobre el tema respondiendo a lo que supongo debe ser una alarma social pero subterránea (la familia suele esconder el hecho de tener un hijo en esta situación). Como es de suponer existen clínicas especializadas pero en ellas sólo ingresan los chavales que se prestan voluntariamente y el porcentaje es muy pequeño.