personatge

Carles Capdevila

Com he llegit per les xarxes, “Avui fa sol però no fa sol”
Ha marxat Carles Capdevila, llegir-lo i escoltar-lo ha fet, fa i farà a les persones i al món educatiu (al món per tant), millors.

http://interactius.ara.cat/llistes/16-coses-que-he-apres-aquest-2016-carles-capdevila

  1. Que acceptar les limitacions té un punt dolorós i un altre d’alliberador. Deixes anar pes i et pots abocar en cos i ànima al que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds. Quan es tanca una porta s’obren soletes un munt de finestres.
  2.  Que l’amabilitat pot ser la idea més revolucionària. Té el poder transformador de les persones que porten el somriure posat, que transmeten optimisme, que ens fan riure, que per allà on passen milloren l’ambient
  3. Que en lloc de lamentar-nos quan el cos se’ns queixa i deixar anar un “maleït genoll”, tocaria valorar els anys que fa que ens suporta i es doblega al nostre servei. En lloc de maleir-nos els ossos caldria celebrar aquest esquelet que fa el que pot i més per mantenir-nos drets.
  4. Que la joia de viure no té mètodes però té mestres. Convé acostar-nos, a l’espera del contagi, a gent senzilla, que té en la bondat i l’estima i la cura dels altres el focus, que passen desapercebuts en un món que premia més el cinisme que la ingenuïtat.
  5. Que hem vingut aquí, tot i que ho dissimulem massa bé, a estimar i ser estimats, i per tant, a cuidar-nos. I que la cura de les persones és la tasca més important del món, i la menys valorada.
  6. Que no es pot discutir mai amb un imbècil. La clau és detectar-los i frenar-los abans, però això requereix una societat madura i respectuosa que ignori la provocació barata i admiri més els valors que no els resultats a qualsevol preu.
  7. Que la persona amb qui no et sàpiga greu plorar i que et faci la companyia adequada és per força un molt bon amic. Sobretot si també sabeu riure plegats.
  8. Que mai no és tard per aprendre a caminar, i que amb l’amic amb qui més camino som molt més amics des que caminem plegats: ets més sincer, més directe, més profund.
  9. Que sense confiança no hi ha motivació, perquè confiar sovint dóna més fruit que vigilar.
  10. Que em sedueixen els optimistes pencaires. Els que saben que tot és un desastre i tot pot anar ben malament, si no hi posem remei aviat. I per això s’arremanguen. I mantenen aquest punt d’ingenuïtat necessària per creure que podran. Perquè sense confiança no hi ha convicció i sense convicció no hi ha resultats i sense resultats no hi ha motius per mantenir l’esperança.
  11. Que prioritzar vol dir descartar. Per poder dir el sí entusiasta i possible al que vols hauràs de dir el no contundent i desculpabilitzat al que no hi cap.
  12. Que el pitjor de la por és quan ens pilota, quan s’instal·la al volant. Perquè la por ens pot fer traïdors. O ens pot paralitzar del tot. La por de la veritat ens fa mentiders, la por de sentir emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa tirar massa tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure.
  13. Que som més el que fem que el que diem, som més el que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem. I com que hem vingut aquí a relacionar-nos, l’educació és l’art i ofici sublim d’aprendre’n mentre s’ensenya i d’ensenyar-ne mentre s’aprèn. Només sent-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots aprendre i ensenyar a ser-hi.
  14. Que ens cal més mala llet i més esperança. Hem d’estar més emprenyats i més il·lusionats alhora. Ens convé assenyalar i denunciar els culpables, mirar-los als ulls, no assumir que això toca, mostrar-los tota la ràbia que sentim. I simultàniament anar arreglant amb les mans el dia a dia, des de l’inconformisme, amb ambició i amb la certesa absoluta que és possible.
  15. Que calen metges i mestres amb visió de capçalera, que en lloc de dedicar-se al trosset assignat i prou, siguin capaços d’agafar distància i tenir cura de persones senceres, de cap a peus.
  16. Que la bellesa és en la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser observat des de l’amor incondicional i l’alegria de viure. No hi ha cap inversió més segura i rendible que envoltar-nos de persones que ens estimen tal com som, que ens troben guapíssims al marge del que dicti el mirall. Que ens miren sempre amb bons ulls.

Vídeo

Space Oddity David Bowie


Carta a D.

Carta a D. (Paidós en su nueva colección El arco de Ulises)
En ‘Carta a D.’, el pensador André Gorz anticipa su suicidio junto a su esposa, Dorine – El libro retrata al teórico del ecologismo político y fundador de ‘Le Nouvel Observateur’

La Carta a D. termina como empezó. Como una reivindicación del amor. Merece reproducir su último párrafo, de extraordinaria calidad literaria, pleno de una melancolía a la que el autor está dispuesto a poner pronto remedio con la muerte compartida. No le añadamos ni una coma y leámoslo sin respirar:

“Recién acabas de cumplir 82 años. Y sigues siendo bella, elegante y deseable. Hace 58 que vivimos juntos y te amo más que nunca. Hace poco volví a enamorarme de ti una vez más y llevo de nuevo en mí un vacío devorador que sólo sacia tu cuerpo apretado contra el mío. Por la noche veo la silueta de un hombre que, en una carretera vacía y en un paisaje desierto, camina detrás de un coche fúnebre. Es a ti a quien lleva esa carroza. No quiero asistir a tu incineración; no quiero recibir un frasco con tus cenizas. Oigo la voz de Kathleen Ferrier que canta Die Welt ist leer, Ich will nicht leben mehr [El mundo está vacío, no quiero vivir más] y me despierto. Espío tu respiración, mi mano te acaricia. A ninguno de los dos nos gustaría tener que sobrevivir a la muerte del otro. A menudo nos hemos dicho que, en el caso de tener una segunda vida, nos gustaría pasarla juntos”.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Nos/amaremos/despues/muerte/elpepicul/20080429elpepicul_1/Tes

vist a  http://www.inkiet.cat/


Mr Brainwash i Bansky


http://intramuros.es/tag/mr-brainwash/
o
http://es.paperblog.com/thierry-guetta-o-mr-brainwash-arte-o-parodia-405118/

http://www.nodo50.org/rebeldemule/index.php/component/content/article/53-streaming/179-exit-through-the-gift-shop-banksy

diu:
Finalizada la película, todo son dudas. ¿Hay manera de escapar al mercantilismo del arte? ¿De quién habla Banksy, de Thierry Guetta o de sí mismo? ¿Existe realmente Thierry Guetta? ¿Existe realmente Banksy? ¿No será todo una enorme broma? Da igual, yo me lo he pasado en grande. La edad de oro del documental continúa.

(http://www.nodo50.org/rebeldemule/index.php/component/content/article/53-streaming/179-exit-through-the-gift-shop-banksy)

Documental de Bansky, Exit to the Gift Shop


Joan Brossa



(Viquipèdia)
Joan Brossa i Cuervo (Barcelona 19 de gener de 1919 – íd. 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres (literari, visual, escènic, instal·lacions, poemes objecte, poemes corporis…). És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX

Reportatge TV3
http://www.tv3.cat/videos/207781352/Joan-Brossa-laventura-del-poeta#
Fregoli
http://www.youtube.com/results?search_query=fregoli&aq=f
http://fundaciojoanbrossa.cat/
http://www.joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia_visual_llistat.htm
Fregoli

http://maquinariadelanube.wordpress.com/2010/04/28/f-de-fregoli/


Jackson Pollock

Jackson Pollock (28 de enero de 1912 – 11 de agosto de 1956) fue un influyente artista estadounidense y un referente en el movimiento del expresionismo abstracto.

Nació en Cody (Wyoming, Estados Unidos), y posteriormente, en 1929, se mudó a Nueva York donde estudió con el pintor Thomas Hart Benton. Pollock se desmarcó del arte figurativo y desarrolló técnicas como el splashing o el dripping, consistentes en lanzar pintura o dejarla gotear encima del lienzos (action painting). A causa de esta forma de pintar, Pollock fue apodado “Jack the Dripper” (juego de palabras con “Jack the Ripper” o “Jack el Destripador”, y “Dripper” o “goteador” y que podríamos traducir como “Jack el Goteador”).